Bé, avui 09 de desembre de 2011, dia en que començo a escriure aquesta entrada, m'he assabentat d'una fatídica noticia, un company mosso d' esquadra ha mort i un altre ha resultat ferit, mentre intentaven donar caça a un "senyor" que fugia i que abans s'havia saltat un control policial. La desgracia ha esdevingut quan la persecució transcorria sobre el sostre d'una nau i s'ha ensorrat.
Aquesta desgràcia m'ha fet plantejar-me molt seriosament algunes coses que ja em corrien pel cap com a conseqüència de les retallades que ens volen aplicar al funcionariat.
La veritat és que les emocions i les reaccions que em provoca tot plegat son tan fortes que se'm fa difícil endreçar els pensaments, però intentaré plasmar-los de la millor manera que pugui.
Deixeu-me que em remunti als anys 1996-1997,són els anys en els que vaig entrar a l' acadèmia de policia i en que vaig trepitjar el carrer com a Mosso d' Esquadra respectivament. Què tenien en comú? Bàsicament, les ganes de fer el millor que sabés la meva nova feina, de donar-ho tot i d' ajudar a la gent a no patir per les injustícies. Eren uns sentiments sincers, nobles i comuns a tots els meus companys, fèiem les hores que calguessin sense mirar si ens tocava plegar o no, si ens les apuntàvem o no. Tant ens era. Ea el que havíem escollit ésser, ho havíem aconseguit i ens sentiem uns privilegiats per això.
D' ençà a ara han passat els anys i amb ells també molta, molta feina feta i, la major part d' ella, molt ben feta. Però per desgràcia també 15 anys de congelació salarial, promeses incomplertes, culpabilitzacions injustes, falses acusacions i escarni públic per part del govern, entre d'altres exquisideses.
Durant tots aquests anys han mort uns quants companys en acte de servei, tot i això, a l' Administració continuen pensant que la nostra feina és un joc, i només s'ho prenen en serio quan és a ells a qui els hem de salvar la cara, en el sentit literal de la frase, perquè quan es tracta de salvar el seu cul davant l' opinió pública saben molt bé a qui han de vendre i posar de carnassa als taurons.
Recopilant i, davant de tot això, entre molts d'altres motius, us haig de dir que ja se quin és el regal que demanaré als reis de l' Orient... unes ulleres màgiques!
Son unes ulleres collonudes, veureu... son programables i tenen diferents filtres. Per exemple, pots programar-les per tal que a certes hores no et deixin veure res, que s'apropa l' hora de plegar? doncs les programes per tal que es posi el filtre "fusta" i no pots veure res, aquest filtre seria molt eficaç també en els casos com en el que, per desgràcia, ha perdut la vida avui el company. Que s'ha d'anar amb prioritaris a alguna baralla tumultuària, de bar, etc... doncs actives el filtre "deformació" que fa que les carreteres es deformin i per tant la velocitat s'ha de disminuir considerablement, perquè em de mirar per la nostra seguretat i la dels usuaris de la via no? A més a més, hi ha disponibles filtres segons especialitats,per exemple: per les unitats d' ordre públic, el filtre "maria", que t'ho fa veure tot amb molta més calma, més relaxat, de molt més bon humor i potser veus que no cal desallotjar segons com, o per les unitats que agafen denúncies i atestats tens el filtre "scrabble" que fa que les lletres del teclat es barregin i es moguin com en el famós joc de taula del mateix nom, fent que hagis de buscar les lletres per poder formar les paraules, així una denuncia pot passar de durar minuts a hores i un atestat de dies a setmanes. Son només alguns dels possibles filtres però segur que hauran molts altres.
Els polítics i alguna part de la societat civil creu que els funcionaris som uns éssers eteris que no sentim ni patim i que estem per sobre del bé i del mal, que res no ens afecta i, fins i tot, alguns babaus deuen creure que no tenim sexe,com els àngels. Per desgràcia res d' això és cert, patim malalties pròpies i de familiars, patim divorcis i separacions, som famílies monoparentals i famílies nombroses, hem estat enganyats pels polítics i els bancs com qualsevol altre... perquè hem de pagar nosaltres els errors més que la resta quan en els temps de bonança ningú se'n recordava de nosaltres?
Resumint, que és temps de crisi i en conseqüència temps de mirar per un mateix i els seus. I prou. Perquè m'hauria d' arriscar a fer-me mal a la feina i haver d' agafar una baixa que suposi deixar d' ingressar uns diners que fan falta a casa? Perquè hauria de posar els altres per davant dels meus?
Tant de bo fos tant cert que existeixen les ulleres de les que us parlava com les mesures de retallada que ens volen aplicar, però no és així. Això sí, estic igual de segur que ens aplicaran aquestes retallades com de que en el moment en que s' apliquin uns quants milers de funcionaris se les empescaran per tal de crear les seves pròpies ulleres màgiques. I que surti el sol per on hagi de sortir.
Continuarà...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada